Arbol Navidad Alambre Gallinero

Tibant d'imaginació per crear un original arbre de Nadal, una companya de feina va trobar-ne un a google fet amb cabdells de llana; el problema: la base no es veia prou clara. Vam estar donant-hi voltes fins que va sorgir una idea que, després de molta dedicació, ha acabat sent molt, molt maca:
 

 

Us ensenyo els passos a seguir: 

 

Primer, millor marcar el dibuix a terra amb un guix

Enganxar el filferro, retallar i grapar

 

 

Ens va quedar gran, (2 metres!)

 

 

Amb paciència, anar omplint amb els cabdells

 

Et voilà!

 

 

Per qui s'animi: aquest arbre té una bona mida, però és molt laboriós! (tingueu-ho en compte!).

El filferro dóna moltes opcions: enganxar-hi cartes, pos-its... amb desitjos o felicitacions, penjar-hi bastonets nadalencs, galetes...

Es pot fer tot verd i amb poques boles de colors, (quedaria potser, més de Nadal). En fi... a la imaginació de cadascú!

 

 

 P.d.: per estalviar diners i cabdells, omplir-los amb paper de diari!

 

 

 



Dolços vintage

El Cupcake Café Manresa és un petit local situat al C/ Vilanova, i que fins ahir no havia tingut el gust de conèixer, (tot i la propaganda que m'havien fet la meva mare i la meva germana, a qui els encanta).
 

 

https://www.facebook.com/#!/CupcakeCafeManresa?fref=ts

 

El lloc és preciós;  té una estètica vintage (que si vas amb nens, els deu agradar molt), i és ideal per berenar/esmorzar un bon tall de pastís o alguna cupcake, (tenen una gran varietat). Ah! i el preu és molt correcte.

Kill Bill (Vol.I)

Recuerdo una noche entre semana, hace años, en que Tarantino vino a Sitges. Yo entonces trabajaba en una pequeña oficina con cuatro chicas más. Con dos de ellas compartíamos poco más que la afición por el cine, pero en cuanto supimos que Quentin esa noche estaría tan solo a pocos kilómetros de casa, sin pensarlo, nos fuimos todos a verle. Lo pasamos genial.

 

 

Ayer por casualidad, vi que pasaban Kill Bill vol.I (la parte de las dos que me gusta más), y me quedé a ver el final. Es una película típicamente tarantiniana: sanguinaria, pero con una música y unas escenas increíbles.

CAFÉ FRAPPE

 

Hay sabores, que mejor descubrirlos tarde que nunca!

 

http://www.ehowenespanol.com/cafe-frappe-como_144182/

 

 

 

Christopher Chance

Es el nombre del protagonista de The human target, un cómic de los 70 que hace un par o tres de años aterrizó en televisión en forma de serie, (y que ahora rescata el canal NITRO).

                                                      http://kooltvblog.blogspot.com.es/

 

El argumento: ex-asesino a sueldo arrepentido, ahora convertido en eficaz guardaespaldas... lo sé, puede que el argumento de la serie sea poco original, pero es tan, tan entretenida...

 

 

 ¿ya habréis visto cuanto?

 

 

MODELS (de vida)

Així va batejar una amiga algunes de les PERSONES  que ja formaven part d'aquest blog, (i elles sense saber-ho).

Aquest curt dura 20 minuts. El vaig descobrir un dia per casualitat, i ahir, vaig tornar-lo a trobar. És molt emotiu, però crec, que si us enganxa en un d'aquells dies en el que es té baixa la moral, te la remunta de cop.

 

 

(happy day!)

 

 

 

Flowerbomb

Me he dado cuenta de que siempre que añado un nuevo post, lo hago recordando cualquier cosa que me ha gustado (una película, una canción, un plato...), pero el algo, nunca es olfativo, (al fin y al cabo, al ser un blog una presentación interactiva, puede que este sentido sea el que menos se me ocurra).



  

Sin embargo, resistiendo a relegar ningún sentido a segundo plano en este blog, dedico esta entrada a uno de mis perfumes favoritos: el floral Flowerbomb, a quien le soy fiel desde hace cuatro o cinco años, (y es que aunque siempre me costó encontrar para mí un perfume, lo que tuve fué un flechazo...

 

 

y no precisamente a primeva vista)

   

  

 

 

♫ ♪♪ ♫♫

RecordanDO  las viejas películas de Hitchcock, con la entrREtenida y rítMIca Grand Piano, la película que inauguró el último Festival FAntàstic de Sitges.

 

 

                                (foto de e.cartelera)

 

 

 

L'Atlàntida

 

Sempre ve de gust passejar per Vic, i si l'ocasió ve acompanyada amb una tarda al teatre, és perfecte.

 

 

http://latlantidavic.cat/

 

L'Atlàntida va ser inaugurat fa poquets anys. Té semblances amb el Kursaal però és més gran, (també hi ha una escola de música).

 

 

 

XIV Fira de la castanya

 

Com ja és tradició a casa, cada any ens traiem les entrades per anar a veure l'espectacle que la UBIC (unió de botiguers i comerciants de Navarcles), organitza durant el mes d'octubre. Es tracta d'una representació musical senzilla però ben treballada, escenificada pels mateixos botiguers, i feta amb tantes ganes que el resultat final són gairebé dues hores d'entreteniment i bon rotllo, (que fa falta!).

 

 

 

(el preu de l'entrada són 10euros, i es poden comprar anticipadament o a taquilla)

 

http://www.lacreueta.cat/teatre/index

 

 

 

Verema 2013

Temps de recollida de raïm, i temps de verema a la Urpina. Resum d'un cap de setmana al vi, organitzat per el centre a on treballo:
 

 

nit de divendres al Nocturnavinum

 

(+ Jos Racero)

 

 

matí de verema a la Urpina

 

Tarda de cata al Café Canonge

 

 

(y por supuesto, nada mejor para quemar todo el vino de viernes y sabado, que una petita caminadeta a Castellnou de Bages, a las 8:00 AM de domingo).

 

 

 

 

Carretera... i ganes

Fa uns dies TV3 va passar Món petit, un interessant i premiat documental sobre el llarg viatge que el noi de Barcelona, Albert Casals, va recórrer fins arribar al punt més llunyà de casa seva, a Nova Zelanda.

 

A l'Albert l'havia vist altres vegades; va en cadira de rodes arrel d'una leucèmia que va patir de petit, i donada la seva gran afició per viatjar (i de la manera amb que ho fa, que és sense un duro i a l'aventura), que l'han entrevistat en diverses ocasions.

 

 

Fins ara, la idea que m'havia fet de l'Albert és que era un adolescent poc assenyat i extremadament rialler. Després de veure el documental (i ben bé que ho vaig fer per casualitat), me n'he adonat que l'Albert és d'aquells afortunats que tenen el do de ser feliços, adaptant-se a quina sigui la seva situació. És especial.

 

 

 

A veure si us animeu a veure Mon petit i pensem igual. Val la pena.

 

 

 

BSO

Bribon & CIA

Últim cap de setmana per acabar les vacances, i últimes hores per aprofitar. Una bona manera de fer-ho ha estat passar per la Sarsuela:

 

   

Resumint: divertida, àcida (la family, que els hi ha posat fàcil), i mooolt entretinguda. Ah! mira que els actors són bons, però el rei i l'infanta Elena, estan que se salen!

 

 

B. Springsteen

(porqué no conozco a nadie a quien no le guste)

El Raviolo

Segurament, el restaurant que més m'agrada de Manresa, per la seva qualitat-preu (d'una gamma mitja), i pel servei. Els plats són complerts, varien segons la temporada...

Si no vaig equivocada, l'Stacca també pertany al mateix grup (i està igual de bé), però és que el local del Raviolo, ja en sí, és elegant. Aquí baix us deixo l'enllaç:

 Restaurant el Raviolo

P.d.: bons postres!



Amb molt de gust

"Ja sigui menjat amb cullera, en terrina o en cornet,

qualsevol moment és bo... per fer-los un bon tastet!"

                                          Lola Casas



En aquest blog, hi ha qui cada estiu acostuma a visitar la platja de Vilanova... i les hi ha que es carreguen de kilòmetres per remullar-se a les del bell poble de Mojacar. Si alguna vegada, però, teniu l'oportunitat de visitar aquest últim, i sou dels qui us agrada que un gelat tingui gust a fruita de debó, o que la xocolata sàpiga a xocolata, passeu per la Heladeria Alberto!

 

(qui els ha tastat, sap de que parlo)

En cuarentena

En aquesta vida, on de tot es passa (i les hi ha de verdaderes putades), si estem acompanyats, tot es durà millor. Gràcies (txin-txin!)

Manresa, 28 de juliol de 40 anys després

                                                                                                             

P.d.:                (repetimos a los 50!!!)

                                           

DE VIATGE (II)

Viatjar té moltes coses increïbles com conèixer una altra cultura, un paisatge totalment diferent... (i a persones que apareixen i desapareixen deixant-t'hi un record).

 

Aquest any els destins han estat Bali i Kuala Lumpur i, un cop de tornada a casa, la meva opinió personal és que són destins totalment sobrevalorats.
Sempre he pensat que cada racó de món té coses belles i en aquesta ocasió també ha estat així; però a vegades, encara que no vulguis formar-te una idea d'un lloc, pel que llegeixes o t'expliquen te l'acabes fent, i el millor és viure-ho per tu mateix i decidir, si n'hi ha per tant o si és millor del què pensaves;

 

(però d'això es tracta: no a tothom ens agrada el mateix, per sort).

 

Kuala Lumpur

La capital de Malasia m'ha sorprès per ser summament empresarial: edificis replets d'oficines, grues arreu i voreres tallades a causa del caos constructor, t'ho posen molt difícil per moure't a peu; hem trobat tancat de fa mesos algun reclam turístic, i el que hem vist del seu passat colonial estava bastant abandonat. Enmig d'aquest gran centre financer, però, sí trobes una cosa verdaderament bella: les Petronas Towers (César Pelli).
 



 

Aquestes grans bessones, són increïblement maques (sobretot quan s'il·luminen de nit), i tenen als seus peus un gran parc on la gent seu a contemplar-les, desconnectar una estona i entretenir-se. És davant d'elles quan arribes a ser conscient d'on et trobes realment i de que ha valgut la pena arribar-hi.

 



 

Com a curiositat, vaig estar llegint que cada una de les torres van ser aixecades per dues empreses diferents (la una coreana i l'altre japonesa), creant-se així una gran rivalitat entre elles per veure qui acabava primer; La coreana va guanyar.

 

 

 

Bé, abans d'acabar aquest post m'agradaria explicar que hi ha dos grans aeroports al sud-est asiàtic on s'acostuma a fer parada: el de Kuala Lumpur i el de Singapore. Kuala Lumpur és una ciutat emergent (i segurament sempre trobareu alguna cosa que us agradi), però, si heu de triar destí, abans la sempre neta i variada Singapur!

 

 

 

 

Bali

Lo mejor de nuestra visita a la isla, fue reírnos (yo de nervios), de la cantidad de bichos que podíamos encontrar en la habitación antes de acostarnos (dormimos en un precioso hotel del interior... de la selva!); escuchar por las mañanas una musiquita muy parecida a la de los restaurantes chinos para despertarnos espiritual y relajadamente, (a partir de las cinco!), los gallos cacareando también a esa hora, el oleaje descomunal del hotel en la playa...

 

Pero Bali ha sido bonito por esto:

 

 

 

Mayormente ellos són induistas, así que encontramos pocos templos busdistas en la isla:

 

 

Una ceremonia de cremación (Ngaben): si la familia del difunto tiene dinero, se le incinera de inmediato, pero si no gozan del suficiente para pagarla, se le entierra y más adelante se incinera en grupo, (lo pagan conjuntamente):

 

 

 

 

Nos ha gustado visitar Bali, pero he visto cosas que me han hecho creer que esta isla no era tan especial como había oído: mucha espiritualidad, pero rincones y rincones de naturaleza sucia, y años llenando sus hoteles de turismo que paga, pero con un dinero que no se invierte para su conservación.

 

 

 

(Lo que hay en la arena que de esta playa, són algas y otros objetos... como chanclas de todos los números).

 

 

 

 

 

P.d.:   nuestro guia:               - Alejandro Sanz se casó aquí... y Bustamante también.

       nosotras (fingiendo):        - ahhhhh... mira que bién.

 

 

 

 

 

Blue blood

Alternativament

Tornen les petites exposicions a Cal Rosal, (aquest any evocant l'erotisme):

 

Havia posat en un post anterior, que el Konvent no era apte per a tots els públics (l'entenc com a un art molt alternatiu); però si passes a veure'l en un moment en el que estàs prou receptiu, hi tornaràs. (Posaria a partir de 14 anys).

 

 

 

∞ Tattoonie ∞

Tinta infinita (que ara ja no ho és tant amb els avenços del làser), per decorar el cos d'una amiga:

 

 

Hi havia una mica d'intranquil·litat abans de la primera punxida (era el primer), i estàvem a l'expectativa per veure quina cara hi posaria però, la veritat, és que no va haver-hi ni aixs!, ni aferratges excessius a la llitera, (les converses amb l'artistàs del Joan Rubia  també la van ajudar a despistar-se, crec).

 

 

 

T'atreveixes? 

 

 

 

ALTAÏR

Aquesta setmana, vaig acostar-me a Barcelona amb una companya a recollir un encàrrec a  Altaïr, una llibreria de la ciutat especialitzada en viatges. Era la primera vegada que hi entrava així que, mentre a ella l'atenien, vaig aprofitar per recórrer la botiga i perdre'm entre guies, llibres i mapes.
 

 

 

Pels qui encara no tingueu el gust de conèixer-la, us animo a entrar-hi, (segurament perquè descobrireu que a part de la imaginació, hi ha un altre mètode lowcost que et permet viatjar a qualsevol racó del món: les prestatgeries d'Altaïr).
 

 

 

 

Suso y Yuso

 

Aprovechando hasta la última gota de nuestra visita riojana, para acercarnos hasta San Millan de la Cogolla:

 



 

Monasterio de Yuso

 

 

La entrada a Yuso es guiada y puede hacerse sin reserva. Dónde sí es necesaria, es para subir a Suso, que es muy pequeñito. Yo recomendaria llamar antes, (y subir o bajar dando un paseo pues uno del otro estan muy cerca... a km. y medio más o menos).

 

 

 

Suso

 

 

Y hasta aquí nuestra pequeña escapada. Para quien se anime: lo ideal, creo, seria tomar nota de los lugares imprescindibles a visitar (y hacer reserva en alguna(s) bodegas), coger el coche, e ir parando en los bonitos pueblos que se encuentran al paso.

 

The end 

(Fin de semana en la Rioja)

 



 



P.d.: otra de las muchas visitas que pueden hacerse, es a Villabuena de Alava y encontrar el original Hotel Viura.