La capital de Malasia m'ha sorprès per ser summament empresarial: edificis replets d'oficines, grues arreu i voreres tallades a causa del caos constructor, t'ho posen molt difícil per moure't a peu; hem trobat tancat de fa mesos algun reclam turístic, i el que hem vist del seu passat colonial estava bastant abandonat. Enmig d'aquest gran centre financer, però, sí trobes una cosa verdaderament bella: les Petronas Towers (César Pelli).
Aquestes grans bessones, són increïblement maques (sobretot quan s'il·luminen de nit), i tenen als seus peus un gran parc on la gent seu a contemplar-les, desconnectar una estona i entretenir-se. És davant d'elles quan arribes a ser conscient d'on et trobes realment i de que ha valgut la pena arribar-hi.
Com a curiositat, vaig estar llegint que cada una de les torres van ser aixecades per dues empreses diferents (la una coreana i l'altre japonesa), creant-se així una gran rivalitat entre elles per veure qui acabava primer; La coreana va guanyar.
Bé, abans d'acabar aquest post m'agradaria explicar que hi ha dos grans aeroports al sud-est asiàtic on s'acostuma a fer parada: el de Kuala Lumpur i el de Singapore. Kuala Lumpur és una ciutat emergent (i segurament sempre trobareu alguna cosa que us agradi), però, si heu de triar destí, abans la sempre neta i variada Singapur!
No hay comentarios:
Publicar un comentario