Fa uns dies TV3 va passar Món petit, un interessant i premiat documental sobre el llarg viatge que el noi de Barcelona, Albert Casals, va recórrer fins arribar al punt més llunyà de casa seva, a Nova Zelanda.
A l'Albert l'havia vist altres vegades; va en cadira de rodes arrel d'una leucèmia que va patir de petit, i donada la seva gran afició per viatjar (i de la manera amb que ho fa, que és sense un duro i a l'aventura), que l'han entrevistat en diverses ocasions.
Fins ara, la idea que m'havia fet de l'Albert és que era un adolescent poc assenyat i extremadament rialler. Després de veure el documental (i ben bé que ho vaig fer per casualitat), me n'he adonat que l'Albert és d'aquells afortunats que tenen el do de ser feliços, adaptant-se a quina sigui la seva situació. És especial.
No hay comentarios:
Publicar un comentario