DE VIATGE (II)

Viatjar té moltes coses increïbles com conèixer una altra cultura, un paisatge totalment diferent... (i a persones que apareixen i desapareixen deixant-t'hi un record).

 

Aquest any els destins han estat Bali i Kuala Lumpur i, un cop de tornada a casa, la meva opinió personal és que són destins totalment sobrevalorats.
Sempre he pensat que cada racó de món té coses belles i en aquesta ocasió també ha estat així; però a vegades, encara que no vulguis formar-te una idea d'un lloc, pel que llegeixes o t'expliquen te l'acabes fent, i el millor és viure-ho per tu mateix i decidir, si n'hi ha per tant o si és millor del què pensaves;

 

(però d'això es tracta: no a tothom ens agrada el mateix, per sort).

 

Kuala Lumpur

La capital de Malasia m'ha sorprès per ser summament empresarial: edificis replets d'oficines, grues arreu i voreres tallades a causa del caos constructor, t'ho posen molt difícil per moure't a peu; hem trobat tancat de fa mesos algun reclam turístic, i el que hem vist del seu passat colonial estava bastant abandonat. Enmig d'aquest gran centre financer, però, sí trobes una cosa verdaderament bella: les Petronas Towers (César Pelli).
 



 

Aquestes grans bessones, són increïblement maques (sobretot quan s'il·luminen de nit), i tenen als seus peus un gran parc on la gent seu a contemplar-les, desconnectar una estona i entretenir-se. És davant d'elles quan arribes a ser conscient d'on et trobes realment i de que ha valgut la pena arribar-hi.

 



 

Com a curiositat, vaig estar llegint que cada una de les torres van ser aixecades per dues empreses diferents (la una coreana i l'altre japonesa), creant-se així una gran rivalitat entre elles per veure qui acabava primer; La coreana va guanyar.

 

 

 

Bé, abans d'acabar aquest post m'agradaria explicar que hi ha dos grans aeroports al sud-est asiàtic on s'acostuma a fer parada: el de Kuala Lumpur i el de Singapore. Kuala Lumpur és una ciutat emergent (i segurament sempre trobareu alguna cosa que us agradi), però, si heu de triar destí, abans la sempre neta i variada Singapur!

 

 

 

 

Bali

Lo mejor de nuestra visita a la isla, fue reírnos (yo de nervios), de la cantidad de bichos que podíamos encontrar en la habitación antes de acostarnos (dormimos en un precioso hotel del interior... de la selva!); escuchar por las mañanas una musiquita muy parecida a la de los restaurantes chinos para despertarnos espiritual y relajadamente, (a partir de las cinco!), los gallos cacareando también a esa hora, el oleaje descomunal del hotel en la playa...

 

Pero Bali ha sido bonito por esto:

 

 

 

Mayormente ellos són induistas, así que encontramos pocos templos busdistas en la isla:

 

 

Una ceremonia de cremación (Ngaben): si la familia del difunto tiene dinero, se le incinera de inmediato, pero si no gozan del suficiente para pagarla, se le entierra y más adelante se incinera en grupo, (lo pagan conjuntamente):

 

 

 

 

Nos ha gustado visitar Bali, pero he visto cosas que me han hecho creer que esta isla no era tan especial como había oído: mucha espiritualidad, pero rincones y rincones de naturaleza sucia, y años llenando sus hoteles de turismo que paga, pero con un dinero que no se invierte para su conservación.

 

 

 

(Lo que hay en la arena que de esta playa, són algas y otros objetos... como chanclas de todos los números).

 

 

 

 

 

P.d.:   nuestro guia:               - Alejandro Sanz se casó aquí... y Bustamante también.

       nosotras (fingiendo):        - ahhhhh... mira que bién.