octubre 30, 2013

L'Atlàntida

 
Sempre ve de gust passejar per Vic, i si l'ocasió ve acompanyada amb una tarda al teatre, és perfecte.
 
 
 
L'Atlàntida va ser inaugurat fa poquets anys. Té semblances amb el Kursaal però és més gran, (també hi ha una escola de música).
 
 
 

octubre 19, 2013

XIV Fira de la castanya

 
Com ja és tradició a casa, cada any ens traiem les entrades per anar a veure l'espectacle que la UBIC (unió de botiguers i comerciants de Navarcles), organitza durant el mes d'octubre. Es tracta d'una representació musical senzilla però ben treballada, escenificada pels mateixos botiguers, i feta amb tantes ganes que el resultat final són gairebé dues hores d'entreteniment i bon rotllo, (que fa falta!).
 
 
 
(el preu de l'entrada són 10euros, i es poden comprar anticipadament o a taquilla)
 
 
 
 

octubre 12, 2013

Verema 2013


Temps de recollida de raïm, i temps de verema a la Urpina. Resum d'un cap de setmana al vi, organitzat per el centre a on treballo:
 
 
nit de divendres al Nocturnavinum
 
(+ Jos Racero)
 
 
matí de verema a la Urpina
 
Tarda de cata al Café Canonge
 
 
(y por supuesto, nada mejor para quemar todo el vino de viernes y sabado, que una petita caminadeta a Castellnou de Bages, a las 8:00 AM de domingo).
 
 
 
 

octubre 06, 2013

Carretera... i ganes


Fa uns dies TV3 va passar Món petit, un interessant i premiat documental sobre el llarg viatge que el noi de Barcelona, Albert Casals, va recórrer fins arribar al punt més llunyà de casa seva, a Nova Zelanda.

 
A l'Albert l'havia vist altres vegades; va en cadira de rodes arrel d'una leucèmia que va patir de petit, i donada la seva gran afició per viatjar (i de la manera amb que ho fa, que és sense un duro i a l'aventura), que l'han entrevistat en diverses ocasions.
 
 
Fins ara, la idea que m'havia fet de l'Albert és que era un adolescent poc assenyat i extremadament rialler. Després de veure el documental (i ben bé que ho vaig fer per casualitat), me n'he adonat que l'Albert és d'aquells afortunats que tenen el do de ser feliços, adaptant-se a quina sigui la seva situació. És especial.
 
 
 
A veure si us animeu a veure Mon petit i pensem igual. Val la pena.