MARQUESA

 

Es increíble como crecen las hojas de esta sencilla pero hermosa planta.

Si este blog procura asomarse a la ventana para ver u oír lo bello y positivo, a ellas tengo que incluirlas sin más.

 

Des de luego, me animan cada vez que las veo!

ROBIN WILLIAMS

Un poco tarde pues no he tenido demasiado tiempo estos días, pero a mi también me gustaría despedirme de este gran actor, protagonista de grandes y divertidas películas, sobretodo, de una de las que más recordará mi generación:

 

 

(El club de los poetas muertos - 1989)

 

 

 

El peine del viento - San Sebastian

                         Eduardo Chillida

 

 

 http://peinedelviento.info/

 

 

CosmoCaixa

A trenta i picu graus de temperatura, descartant les opcions de la piscina o la platja i en companyia de dos nens d'un i sis anys, la pregunta que un es fa és: on anirem? I hem acabat encertant amb el CosmoCaixa:
 

 

 

 

Si a tots ens ha agradat aquesta sortida ha estat perquè a part de ser entretinguda, hem passat unes llargues hores sense pensar en el calor, tenint-lo tot a mà (restaurant, bar, lavabos...), i a poca estona de casa. Jo crec que li donem un excel·lent. 

 

 

(mira quin peix hi ha per aquí...) 

 

 

 

DE VIATGE (III)

 

Volviendo a cambiar de continente, pero esta vez en sentido opuesto; haciendo una parada en Nueva York (la ciudad del mundo, la que la mayoría desea visitar al menos una vez), y la otra en casa de Obama. Dos ciudades diferentes pero atrayentes tanto la una como la otra. 

 

 

 

NUEVA YORK

Reconec que la ciutat m'ha asfixiat una mica, (suposo que som masses els turistes que hem coincidit en aquesta època de l'any). Hi ha moments de recompensa, però, i alguns d'ells he pogut fotografiar-los i penjar-los en aquesta entrada.

M'ha encantat, per exemple, Times Square; enormes rètols lluminosos que fan sempre de dia la ciutat que no dorm mai:

 

Va impactar-me, també, l'espai de les Torres Bessones. La meva amiga i col·lega de viatge, feia quinze anys que havia estat a la ciutat i evidentment, era una de les coses que volia tornar a veure. El veure la magnitud del forat que van deixar els edificis, ens va posar la pell de gallina. 

Hem voltat per Central Park, pujat a l'Empire State, passejat per aquí i per allà..., però si he de triar un gran moment a NY, aquesta és la vista que ofereix la ciutat ja sigui des d'un ferri, una barca o un helicòpter (i sobretot i millor, cap al tard). És increïble: 

Un parell de recomanacions si viatgeu a la ciutat: els museus públics tenen una tarifa marcada. Si no disposeu de la quantitat pautada (o us sembla excessiva), demaneu amablement si podeu entrar amb menys diners, (probablement no posaran objecció). L'altre és acostar-se a Harlem i veure una missa Gospel, (t'asseguro que retrocediràs en el temps!).

I fins aquí el final recollection d'una ciutat de pel·lícula:

(Aquí us deixo uns blogs que us poden ser d'interès):

 http://www.diariodelviajero.com/america/10-cosas-que-hacer-en-nueva-york

 http://www.diariodeunmentiroso.com/que-ver-nueva-york/

http://www.la5thconbleeckerst.com/2013/04/semana-new-york-600-euros.html

WASHINGTON

Sus edificios no tienen nada que ver con los grandes rascacielos de Nueva York, pero es una ciudad igual de atractiva:

 

 

 

La capital del país es limpia, amplia, y también repleta de memorials, (allí se acuerdan de todo el mundo!). La fotografía de abajo, por ejemplo, pertenece al Monumento conmemorativo a los veteranos de la guerra de Corea:

 

 

Lincoln Memorial

 



 

El cementerio de Arlington (famoso porque a menudo sale en series o películas), es un cementerio militar. Tiene un gran llano con arboles, con las tumbas de los combatientes de las guerras. En él, también hay una pequeña colina donde estan enterrados gran parte de la familia Kennedy.

 

Debajo, el gran obelisco dedicado a Washington, (se encuentra entre el Capitolio y monumento Lincoln, y frente a este largo estanque):

 

Y hasta aquí, el final del viaje. Como siempre, encontramos por el camino gente de otros países con lo que hemos podido conversar un poquito, (y mucha gente del nuestro! aunque aquí menos). Ah! por cierto, mirad a quien encontramos también en la ciudad:

 

 

 (no entiendo nada de lo que pone...)

 

 

 

 

 

Michael ♔ Jackson

 

 

 

 

ORIGINALS PUNTS DE LLIBRE

Buscant manualitats fàcils per fer ara l'estiu, m'he topat amb Hilando cuentos, un interessant blog creat per una narradora de Murcia, qui entre conte i conte, encara pot filar petites manualitats com els punts de llibre que m'ha ensenyat a fer:

 

 

 

El primer pas és fer tres quadrats junts (formant una L). Els meus els he fet de 7,5 cm. cada un,  però podeu provar de menys o de 8cm. Un cop els tingueu, retalleu per la meitat els de les puntes, fins que quedi la figura de baix:

 

 

Doblegar les dues puntes, quedant sobreposat un triangle damunt la forma quadrada:

 

 

Plantilla per a les dents:

 

Fer un altre quadrat en un paper estampat, mig cm. menys de la plantilla de la cartolina. Retallar-lo en forma de triangle:

 

 

Les dents han de quedar enganxades entre el "triangle" que formen les dues puntes juntes:

 

 

 

I aquí els teniu!

 

♂ ♀

Entràvem dissabte al Poliorama a veure l'obra Els homes són de Mart i les dones de Venus, i assegut en un dissimulat racó hi havia Paco Mir (un dels components del Tricicle), i que ha resultat ser qui ha fet l'adaptació escenificada (i més humoritzada), de l'exitós llibre de mateix nom que l'obra.

 

El resultat és un monòleg de l'actor Jordi Martinez, qui ens presenta aquest manual per entendre la parella (que, si més no), t'alleugera l'estres de pensar, que les manies amb les que convivim a casa no són aïllades, sinó compartides gairebé pel 99% pels habitants del planeta Terra. Qui ho diria, no??