La nit més curta de l'any

Aquest any la celebrarem amb una super coca de mel i mató que amb tot el carinyu i amor ha fet el forn Cal Amador. Bona revetlla a tothom!!!  

 

La nit de Sant Joan - Jaume Sisa

 

 

 

Summits of my life

Kilian Jornet és un esportista d'alt nivell, en el que s'inspiren moltes persones admirades per les seves fites esportives. Enorme conqueridor de cims (i fulminador de rècords), porta des de ben jovenet, dedicant la vida a la seva gran passió per la muntanya.
 

 

Ens uns mesos, Tv3 ja ha passat un parell de documentals (bonics i sorprenents), sobre la seva vida, a cavall entre els Pirineus i Noruega. Per descomptat, no deixa indiferent la seva qualitat com a esportista, però el verdaderament admirable és com persones com el Kilian, escullen la vida que realment volen portar independentment de si els resultarà fàcil o no; quants voldrien i no s'atreveixen a fer-ho! 

 

 

"No es tracta de ser els més ràpids, els més
forts o els més grans. Es tracta de ser
nosaltres mateixos."

 

Espein, tuelf poins

Lo confieso, soy una frikie eurovisiva, (y mi hermana va a ser que también). Desde que éramos pequeñas, pocas son las veces que hemos faltado a nuestra cita con el festival, (cenitas incluidas!); Y eso que después de tantos años observando tongo entre compatriotas, esta vez le advertí: este año no veo las puntuaciones. Menos mal que no fue así!

 

Para quién no tuviera el gusto, ahí va un pequeño resumen de EUROVISION 2014:

 

 

Parte I:  Polonia  (terrible! pero atención al minuto y 28'')

 

  

Parte II:  Carolina Casado  (eigth? oight? oing??)

 

 



Parte III:  la folklorica y flamante ganadora

 

 

En fin, esto sí es un festival... 

 

CONGRATULEIXONS CONCHITA!  (el año que viene vuelvo)

 

FRANK GEHRY

Justo la semana pasada, el premio Principe de Asturias de las artes recaía en manos de Frank Gehry, un arquitecto estadounidense el nombre del cual, puede no ser muy conocido por la mayoría, pero sí lo es uno de sus diseños más famosos: el Guggenheim de Bilbao.

 

 

Creador de originales edificios asimetricos, como el enorme pez de la playa de Barcelona o el hotel-bodega Marqués de Riscal, le gusta adornarlos con metal, lo que produce un impacto en el entorno que no deja indiferente, (o te gusta o no te gusta, no hay medias tintas).

Cuando se concede un premio a una persona, se acostumbra a reconocer, y promocionar, una trayectoria profesional; así que en esta ocasión me alegro que sea para él.

En la hasta ahora, única visita que he hecho a la ciudad vasca, me gustó tanto el museo, que de ahí mi visita a las bodegas riojanas el año pasado, (a ver si ahora, se anima alguien más).

 

L' ESTANY

Estaria bé que les setmanes tinguessin quatre dies laborables, i la resta fossin festius.

 

 

Relaxadísssima perquè aquesta setmana s'ha escaigut més festiva que laboral, com que el temps ho ha permès, i també les petites obligacions, el pont de l'1 de maig  l'hem començat visitant el monestir de Sta. Maria de l'Estany.

 

 

Al no ser la primera vegada que veiem aquesta església, en aquesta ocasió n'hem ampliat la visita coneixent també el claustre. Bé, per  poder accedir-hi s'ha de travessar un petit museu que conserva diverses peces religioses i lapidàries de pedra, (en deixo l'enllaç, a Monestir Sta. Maria de l'Estany.)

 

 

 

La visita al museu i claustre no porta molta estona, així que és maco donar un tomb pel poble, i si es pot, doncs acabar-ho fent amb un bon dinar, (nosaltres vam anar a Magadins Vell, un restaurant rural que es troba entre l'Estany i Moià, i que està molt bé conèixer). El preu mig de la carta són 25euros.

 

  

 

 

MAX SWEENEY

¿Quien no ha oído aquello de que, la cabra tira al monte?

 

 

 

 

Mi pregunta, pero, es si después de ver a Daniela Sea, alguna cabra no habrá querido darse un chapuzón en el mar.

  

 

 

Dentro de Woody Allen

Hace unos días empecé a leer Ponte en lo peor, un libro que recopila una série de tiras cómicas, basadas en los años más fructíferos de Woody Allen en el cine. Estas viñetas fueron publicadas por Stuart Hample, un escritor y dibujante que le propuso al cineasta (cuando su carrera empezaba a despegar), su colaboración en el proyecto. El resultado fueron nueve años de trabajo conjunto (del 1976 al 1984), en la tira Inside Woody Allen.

Si os gusta este actor-director, este es vuestro libro: es un repaso a sus películas y un guiño a lo que podriamos llamar, trágico-humor!



DIVICNUS (Vic)

Dijous 17 d'abril, dia que sense esperar-ho ha resultat conjuntament festiu, i que hem aprofitat fent un parell de visites a Vic: la una de familiar i l'altra passejant per aquest poble-ciutat que ens encanta.

Voltant pel centre hem fet la troballa, i ben bé per casualitat, de Divinicus, un elegant restaurant que es troba molt a prop de la Plaça Major. L'ambient és agradable i el local gaudeix, també, d'una petita terrassa.

El preu de carta està entre els 20-30 euros, és complerta i variada, i inclou sushi. El menú de migdia, 14'50e.  Divinus!

            

                                                                         

ZUBROWKA

És un imaginario pueblo alpino creado por un director llamado Wes Anderson, y en él se encuentra un enorme hotel, principal escenario de una original película que se estrenó en los cines esta semana.

 

 http://www.akademiezubrowka.com/

 

Me ha encantado esta película. Es especial, porque a parte de ser visualmente muy bonita, es un cómic repleto de caras conocidas, (casi todos aparecen tan solo unos segundos, pero representan papeles que incluso te llegarías a creer). La recominendo de verdad.   

 

 

 

 

Ésser galàctic

Aquesta setmana TV3 va passar "Descalç sobre la terra vermella", una mini-sèrie tan dura com emotiva, que narra la valentia de Pere Casaldàliga per defensar i ajudar a les comunitats més pobres del Mato Grosso, (al Brasil).

 



 

 

En aquest blog hi ha un apartat dedicat a persones que per diferents motius són especials, però és ben bé, que després de conèixer a què ha dedicat la seva vida el religiós de Balsareny, ara opino que aquestes persones són espacials. Es necessita ser d'un altre planeta per viure contínuament amenaçat, estar rodejat de suma misèria, i tot i així, quedar-se a lluitar per fer que un món millor sigui més possible.

 

 

L'esperança, per a mi, és quan es crea vida allà on no n'hi ha.