L'Atlàntida

 

Sempre ve de gust passejar per Vic, i si l'ocasió ve acompanyada amb una tarda al teatre, és perfecte.

 

 

http://latlantidavic.cat/

 

L'Atlàntida va ser inaugurat fa poquets anys. Té semblances amb el Kursaal però és més gran, (també hi ha una escola de música).

 

 

 

XIV Fira de la castanya

 

Com ja és tradició a casa, cada any ens traiem les entrades per anar a veure l'espectacle que la UBIC (unió de botiguers i comerciants de Navarcles), organitza durant el mes d'octubre. Es tracta d'una representació musical senzilla però ben treballada, escenificada pels mateixos botiguers, i feta amb tantes ganes que el resultat final són gairebé dues hores d'entreteniment i bon rotllo, (que fa falta!).

 

 

 

(el preu de l'entrada són 10euros, i es poden comprar anticipadament o a taquilla)

 

http://www.lacreueta.cat/teatre/index

 

 

 

Verema 2013

Temps de recollida de raïm, i temps de verema a la Urpina. Resum d'un cap de setmana al vi, organitzat per el centre a on treballo:
 

 

nit de divendres al Nocturnavinum

 

(+ Jos Racero)

 

 

matí de verema a la Urpina

 

Tarda de cata al Café Canonge

 

 

(y por supuesto, nada mejor para quemar todo el vino de viernes y sabado, que una petita caminadeta a Castellnou de Bages, a las 8:00 AM de domingo).

 

 

 

 

Carretera... i ganes

Fa uns dies TV3 va passar Món petit, un interessant i premiat documental sobre el llarg viatge que el noi de Barcelona, Albert Casals, va recórrer fins arribar al punt més llunyà de casa seva, a Nova Zelanda.

 

A l'Albert l'havia vist altres vegades; va en cadira de rodes arrel d'una leucèmia que va patir de petit, i donada la seva gran afició per viatjar (i de la manera amb que ho fa, que és sense un duro i a l'aventura), que l'han entrevistat en diverses ocasions.

 

 

Fins ara, la idea que m'havia fet de l'Albert és que era un adolescent poc assenyat i extremadament rialler. Després de veure el documental (i ben bé que ho vaig fer per casualitat), me n'he adonat que l'Albert és d'aquells afortunats que tenen el do de ser feliços, adaptant-se a quina sigui la seva situació. És especial.

 

 

 

A veure si us animeu a veure Mon petit i pensem igual. Val la pena.

 

 

 

BSO

Bribon & CIA

Últim cap de setmana per acabar les vacances, i últimes hores per aprofitar. Una bona manera de fer-ho ha estat passar per la Sarsuela:

 

   

Resumint: divertida, àcida (la family, que els hi ha posat fàcil), i mooolt entretinguda. Ah! mira que els actors són bons, però el rei i l'infanta Elena, estan que se salen!

 

 

B. Springsteen

(porqué no conozco a nadie a quien no le guste)

El Raviolo

Segurament, el restaurant que més m'agrada de Manresa, per la seva qualitat-preu (d'una gamma mitja), i pel servei. Els plats són complerts, varien segons la temporada...

Si no vaig equivocada, l'Stacca també pertany al mateix grup (i està igual de bé), però és que el local del Raviolo, ja en sí, és elegant. Aquí baix us deixo l'enllaç:

 Restaurant el Raviolo

P.d.: bons postres!



Amb molt de gust

"Ja sigui menjat amb cullera, en terrina o en cornet,

qualsevol moment és bo... per fer-los un bon tastet!"

                                          Lola Casas



En aquest blog, hi ha qui cada estiu acostuma a visitar la platja de Vilanova... i les hi ha que es carreguen de kilòmetres per remullar-se a les del bell poble de Mojacar. Si alguna vegada, però, teniu l'oportunitat de visitar aquest últim, i sou dels qui us agrada que un gelat tingui gust a fruita de debó, o que la xocolata sàpiga a xocolata, passeu per la Heladeria Alberto!

 

(qui els ha tastat, sap de que parlo)

En cuarentena

En aquesta vida, on de tot es passa (i les hi ha de verdaderes putades), si estem acompanyats, tot es durà millor. Gràcies (txin-txin!)

Manresa, 28 de juliol de 40 anys després

                                                                                                             

P.d.:                (repetimos a los 50!!!)