B. Springsteen

(porqué no conozco a nadie a quien no le guste)

El Raviolo

Segurament, el restaurant que més m'agrada de Manresa, per la seva qualitat-preu (d'una gamma mitja), i pel servei. Els plats són complerts, varien segons la temporada...

Si no vaig equivocada, l'Stacca també pertany al mateix grup (i està igual de bé), però és que el local del Raviolo, ja en sí, és elegant. Aquí baix us deixo l'enllaç:

 Restaurant el Raviolo

P.d.: bons postres!



Amb molt de gust

"Ja sigui menjat amb cullera, en terrina o en cornet,

qualsevol moment és bo... per fer-los un bon tastet!"

                                          Lola Casas



En aquest blog, hi ha qui cada estiu acostuma a visitar la platja de Vilanova... i les hi ha que es carreguen de kilòmetres per remullar-se a les del bell poble de Mojacar. Si alguna vegada, però, teniu l'oportunitat de visitar aquest últim, i sou dels qui us agrada que un gelat tingui gust a fruita de debó, o que la xocolata sàpiga a xocolata, passeu per la Heladeria Alberto!

 

(qui els ha tastat, sap de que parlo)

En cuarentena

En aquesta vida, on de tot es passa (i les hi ha de verdaderes putades), si estem acompanyats, tot es durà millor. Gràcies (txin-txin!)

Manresa, 28 de juliol de 40 anys després

                                                                                                             

P.d.:                (repetimos a los 50!!!)

                                           

DE VIATGE (II)

Viatjar té moltes coses increïbles com conèixer una altra cultura, un paisatge totalment diferent... (i a persones que apareixen i desapareixen deixant-t'hi un record).

 

Aquest any els destins han estat Bali i Kuala Lumpur i, un cop de tornada a casa, la meva opinió personal és que són destins totalment sobrevalorats.
Sempre he pensat que cada racó de món té coses belles i en aquesta ocasió també ha estat així; però a vegades, encara que no vulguis formar-te una idea d'un lloc, pel que llegeixes o t'expliquen te l'acabes fent, i el millor és viure-ho per tu mateix i decidir, si n'hi ha per tant o si és millor del què pensaves;

 

(però d'això es tracta: no a tothom ens agrada el mateix, per sort).

 

Kuala Lumpur

La capital de Malasia m'ha sorprès per ser summament empresarial: edificis replets d'oficines, grues arreu i voreres tallades a causa del caos constructor, t'ho posen molt difícil per moure't a peu; hem trobat tancat de fa mesos algun reclam turístic, i el que hem vist del seu passat colonial estava bastant abandonat. Enmig d'aquest gran centre financer, però, sí trobes una cosa verdaderament bella: les Petronas Towers (César Pelli).
 



 

Aquestes grans bessones, són increïblement maques (sobretot quan s'il·luminen de nit), i tenen als seus peus un gran parc on la gent seu a contemplar-les, desconnectar una estona i entretenir-se. És davant d'elles quan arribes a ser conscient d'on et trobes realment i de que ha valgut la pena arribar-hi.

 



 

Com a curiositat, vaig estar llegint que cada una de les torres van ser aixecades per dues empreses diferents (la una coreana i l'altre japonesa), creant-se així una gran rivalitat entre elles per veure qui acabava primer; La coreana va guanyar.

 

 

 

Bé, abans d'acabar aquest post m'agradaria explicar que hi ha dos grans aeroports al sud-est asiàtic on s'acostuma a fer parada: el de Kuala Lumpur i el de Singapore. Kuala Lumpur és una ciutat emergent (i segurament sempre trobareu alguna cosa que us agradi), però, si heu de triar destí, abans la sempre neta i variada Singapur!

 

 

 

 

Bali

Lo mejor de nuestra visita a la isla, fue reírnos (yo de nervios), de la cantidad de bichos que podíamos encontrar en la habitación antes de acostarnos (dormimos en un precioso hotel del interior... de la selva!); escuchar por las mañanas una musiquita muy parecida a la de los restaurantes chinos para despertarnos espiritual y relajadamente, (a partir de las cinco!), los gallos cacareando también a esa hora, el oleaje descomunal del hotel en la playa...

 

Pero Bali ha sido bonito por esto:

 

 

 

Mayormente ellos són induistas, así que encontramos pocos templos busdistas en la isla:

 

 

Una ceremonia de cremación (Ngaben): si la familia del difunto tiene dinero, se le incinera de inmediato, pero si no gozan del suficiente para pagarla, se le entierra y más adelante se incinera en grupo, (lo pagan conjuntamente):

 

 

 

 

Nos ha gustado visitar Bali, pero he visto cosas que me han hecho creer que esta isla no era tan especial como había oído: mucha espiritualidad, pero rincones y rincones de naturaleza sucia, y años llenando sus hoteles de turismo que paga, pero con un dinero que no se invierte para su conservación.

 

 

 

(Lo que hay en la arena que de esta playa, són algas y otros objetos... como chanclas de todos los números).

 

 

 

 

 

P.d.:   nuestro guia:               - Alejandro Sanz se casó aquí... y Bustamante también.

       nosotras (fingiendo):        - ahhhhh... mira que bién.

 

 

 

 

 

Blue blood

Alternativament

Tornen les petites exposicions a Cal Rosal, (aquest any evocant l'erotisme):

 

Havia posat en un post anterior, que el Konvent no era apte per a tots els públics (l'entenc com a un art molt alternatiu); però si passes a veure'l en un moment en el que estàs prou receptiu, hi tornaràs. (Posaria a partir de 14 anys).

 

 

 

∞ Tattoonie ∞

Tinta infinita (que ara ja no ho és tant amb els avenços del làser), per decorar el cos d'una amiga:

 

 

Hi havia una mica d'intranquil·litat abans de la primera punxida (era el primer), i estàvem a l'expectativa per veure quina cara hi posaria però, la veritat, és que no va haver-hi ni aixs!, ni aferratges excessius a la llitera, (les converses amb l'artistàs del Joan Rubia  també la van ajudar a despistar-se, crec).

 

 

 

T'atreveixes?