Per un dolç St. Jordi

Quan dies enrere entrava a comprar aquest llibre amb intenció de regalar-lo a una amiga, en realitat ho feia pensant que en comprava un altre: "El arte de amargarse la vida".

 

A la botiga no me'l van embolicar, així que abans de fer-ho jo, no vaig poder-me'n estar i vaig començar a fer-li una ullada, (y fué cuando: "mecachis!", el títol d'aquest portava un NO);

 

I ha estat que sense voler-ho, he descobert un llibre que està molt bé: positiu i realista. Tant és així que me l'han acabat regalant a mi, (buenu... el vaig demanar, més aviat).

 

Aquest any, doncs, toca llibre;

 

 

I pastís!!!

 

 

 

 

El fotògraf

Oriol Segon és un talentós fotògraf manresà a qui he conegut arrel d'un curs que imparteix aquí, prop de casa. Han estat tres mesos, fent una ullada a la història de la fotografia, sortint a practicar algun matí i on l'Oriol, ha intentat sobretot, familiaritzar-nos amb la càmera, (per mi, la part més feixuga del curs però que ell ha explicat més que notablement!).
 



Ara, just quan el curs va tocant al seu fi, he volgut tafanejar una mica dins la seva pàgina web; Si us agrada o interessa la fotografia, us agradarà, (val molt la pena):

OriolSegonTorra

Irene & The Morrow

Viendo Gattaca una de estas noches, pensé que probablemente, en su día no obtuvo el éxito que se hubiera merecido, (no ocurrió igual con su banda sonora, que se llevó el Globo de Oro ese año).

 

Esta es una historia reflexiva y verosímil; una pelicula que habla de superacion, y de como a veces, un sueño que parece inalcanzable puede ser posible.



 

http://www.paramountchannel.es/2013/01/29/banda-sonora-de-gattaca/

 

SI, FA SOL

Hoy fuí a trabajar un rato antes de lo habitual, y en una escapada a la cafeteria, me han sorprendido con este divertido café con leche:

 (parece que se estuvieran oliendo, un día papuchi...)

CONFESSO

Que escoltant els monòlegs de les dones de 30,  Meritxell, Ota i Iolanda, és inevitable no sentir-te identificada amb alguna de les seves experiències;
 

i  que mentre no pares de riure de les situacions que expliquen, la teva veu interior diu: "ups! esto me suena..."

 

(bé, això ho penses tu, la del teu costat, la otra... i qualsevol dona de 30...

 

 i pico!)

Dicen de Sevilla...

Que tiene un color especial (aunque apenas lo hemos visto a causa del mal tiempo), y que quien va a Sevilla pierde su silla (eso fue antes, cuando Iberia casi nos deja sin asiento...y en tierra); 
 

En My fair lady, Audrey Hepburn se esforzaba en vocalizar: la lluvia en Sevilla es una pura maravilla (esta vez, solo ha sido un poco inoportuna); y años más tarde fue Bose quién cantó: el corazón que a Triana va... (y por un momento, esa sí temí que se cumpliera con las turbulencias que encontramos a la vuelta).





Con tanta frase hecha y canciones hablando de ella, creo que muchos hemos sentido siempre un poco de curiosidad por visitarla, (¿alguien no?).



                      

Sevilla no es una ciudad cara, tiene muchísimos restaurantes (eso sí, los que más abundan son los de tapas), y gran parte de su interés turístico esta concentrado en el casco antiguo.

Sólo tuvimos tres días para visitar la ciudad. Pensé que seria demasiado justo pero, si te organizas bien, tendrás tiempo para verla;

¿alguien se arranca?



 

Rbbie

(será teatrerillo...)

SPICE BOY

EL TIMBALER

Fer balanç setmanal mentre dinem en aquest bar-restaurant (un petit grup de companyes de feina), és un dels millors moments del nostre divendres. 

El menú d'entre setmana del Timbaler de Santpedor, és de 10euros, complert i prou recomanable. 

ST. FRANCESC (Auditori)

Feia ja un temps que esperava poder entrar en aquest antic convent, convertit ara en auditori. Al no estar obert al públic, però, l'excusa no va arribar fins diumenge, que la coral Escriny de Santpedor i l'escola de música de Berga, hi feien un petit concert:

I va estar bé: la coral, l'orquestra de corda i l'esperat espionatge de l'edifici. I per cert! que la renovació l'ha va portar a terme un arquitecte manresà que es diu David Closes, (i recordo el nom perquè l'hi he hagut de tibar aquest parell de fotos...).

Tots els racons de món, tenen les seves joies.