julio 09, 2014

♂ ♀


Entràvem dissabte al Poliorama a veure l'obra Els homes són de Mart i les dones de Venus, i assegut en un dissimulat racó hi havia Paco Mir (un dels components del Tricicle), i que ha resultat ser qui ha fet l'adaptació escenificada (i més humoritzada), de l'exitós llibre de mateix nom que l'obra.

 


El resultat és un monòleg de l'actor Jordi Martinez, qui ens presenta aquest manual per entendre la parella (que, si més no), t'alleugera l'estres de pensar, que les manies amb les que convivim a casa no són aïllades, sinó compartides gairebé pel 99% pels habitants del planeta Terra. Qui ho diria, no??



junio 23, 2014

La nit més curta de l'any


Aquest any la celebrarem amb una super coca de mel i mató que amb tot el carinyu i amor ha fet el forn Cal Amador. Bona revetlla a tothom!!!  


 
 
 
 

junio 15, 2014

Summits of my life


Kilian Jornet és un esportista d'alt nivell, en el que s'inspiren moltes persones admirades per les seves fites esportives. Enorme conqueridor de cims (i fulminador de rècords), porta des de ben jovenet, dedicant la vida a la seva gran passió per la muntanya.
 

 
Ens uns mesos, Tv3 ja ha passat un parell de documentals (bonics i sorprenents), sobre la seva vida, a cavall entre els Pirineus i Noruega. Per descomptat, no deixa indiferent la seva qualitat com a esportista, però el verdaderament admirable és com persones com el Kilian, escullen la vida que realment volen portar independentment de si els resultarà fàcil o no; quants voldrien i no s'atreveixen a fer-ho! 
 
 
"No es tracta de ser els més ràpids, els més
forts o els més grans. Es tracta de ser
nosaltres mateixos."




 

mayo 15, 2014

Espein, tuelf poins


Lo confieso, soy una frikie eurovisiva, (y mi hermana va a ser que también). Desde que éramos pequeñas, pocas son las veces que hemos faltado a nuestra cita con el festival, (cenitas incluidas!); Y eso que después de tantos años observando tongo entre compatriotas, esta vez le advertí: este año no veo las puntuaciones. Menos mal que no fue así!
 
Para quién no tuviera el gusto, ahí va un pequeño resumen de EUROVISION 2014:
 
 
Parte I:  Polonia  (terrible! pero atención al minuto y 28'')
 
  
Parte II:  Carolina Casado  (eigth? oight? oing??)
 
 

Parte III:  la folklorica y flamante ganadora
 
 
En fin, esto sí es un festival... 
 
CONGRATULEIXONS CONCHITA!  (el año que viene vuelvo)



 

mayo 14, 2014

FRANK GEHRY


Justo la semana pasada, el premio Principe de Asturias de las artes recaía en manos de Frank Gehry, un arquitecto estadounidense el nombre del cual, puede no ser muy conocido por la mayoría, pero sí lo es uno de sus diseños más famosos: el Guggenheim de Bilbao.

 

 
Creador de originales edificios asimetricos, como el enorme pez de la playa de Barcelona o el hotel-bodega Marqués de Riscal, le gusta adornarlos con metal, lo que produce un impacto en el entorno que no deja indiferente, (o te gusta o no te gusta, no hay medias tintas).


Cuando se concede un premio a una persona, se acostumbra a reconocer, y promocionar, una trayectoria profesional; así que en esta ocasión me alegro que sea para él.
En la hasta ahora, única visita que he hecho a la ciudad vasca, me gustó tanto el museo, que de ahí mi visita a las bodegas riojanas el año pasado, (a ver si ahora, se anima alguien más).
 



mayo 04, 2014

L' ESTANY


Estaria bé que les setmanes tinguessin quatre dies laborables, i la resta fossin festius.
 
 

Relaxadísssima perquè aquesta setmana s'ha escaigut més festiva que laboral, com que el temps ho ha permès, i també les petites obligacions, el pont de l'1 de maig  l'hem començat visitant el monestir de Sta. Maria de l'Estany.
 

 
Al no ser la primera vegada que veiem aquesta església, en aquesta ocasió n'hem ampliat la visita coneixent també el claustre. Bé, per  poder accedir-hi s'ha de travessar un petit museu que conserva diverses peces religioses i lapidàries de pedra, (en deixo l'enllaç, a Monestir Sta. Maria de l'Estany.)
 
 
 
La visita al museu i claustre no porta molta estona, així que és maco donar un tomb pel poble, i si es pot, doncs acabar-ho fent amb un bon dinar, (nosaltres vam anar a Magadins Vell, un restaurant rural que es troba entre l'Estany i Moià, i que està molt bé conèixer). El preu mig de la carta són 25euros.

 
  
 
 

mayo 01, 2014

MAX SWEENEY


¿Quien no ha oído aquello de que, la cabra tira al monte?
 
 
 
 
Mi pregunta, pero, es si después de ver a Daniela Sea, alguna cabra no habrá querido darse un chapuzón en el mar.
  
 
 

abril 26, 2014

Dentro de Woody Allen



Hace unos días empecé a leer Ponte en lo peor, un libro que recopila una série de tiras cómicas, basadas en los años más fructíferos de Woody Allen en el cine. Estas viñetas fueron publicadas por Stuart Hample, un escritor y dibujante que le propuso al cineasta (cuando su carrera empezaba a despegar), su colaboración en el proyecto. El resultado fueron nueve años de trabajo conjunto (del 1976 al 1984), en la tira Inside Woody Allen.


Si os gusta este actor-director, este es vuestro libro: es un repaso a sus películas y un guiño a lo que podriamos llamar, trágico-humor!




abril 18, 2014

DIVICNUS (Vic)


Dijous 17 d'abril, dia que sense esperar-ho ha resultat conjuntament festiu, i que hem aprofitat fent un parell de visites a Vic: la una de familiar i l'altra passejant per aquest poble-ciutat que ens encanta.



Voltant pel centre hem fet la troballa, i ben bé per casualitat, de Divinicus, un elegant restaurant que es troba molt a prop de la Plaça Major. L'ambient és agradable i el local gaudeix, també, d'una petita terrassa.


El preu de carta està entre els 20-30 euros, és complerta i variada, i inclou sushi. El menú de migdia, 14'50e.  Divinus!
            

                                                                         

abril 06, 2014

ZUBROWKA


És un imaginario pueblo alpino creado por un director llamado Wes Anderson, y en él se encuentra un enorme hotel, principal escenario de una original película que se estrenó en los cines esta semana.


 
 


Me ha encantado esta película. Es especial, porque a parte de ser visualmente muy bonita, es un cómic repleto de caras conocidas, (casi todos aparecen tan solo unos segundos, pero representan papeles que incluso te llegarías a creer). La recominendo de verdad.