Christopher Chance

Es el nombre del protagonista de The human target, un cómic de los 70 que hace un par o tres de años aterrizó en televisión en forma de serie, (y que ahora rescata el canal NITRO).

                                                      http://kooltvblog.blogspot.com.es/

 

El argumento: ex-asesino a sueldo arrepentido, ahora convertido en eficaz guardaespaldas... lo sé, puede que el argumento de la serie sea poco original, pero es tan, tan entretenida...

 

 

 ¿ya habréis visto cuanto?

 

 

MODELS (de vida)

Així va batejar una amiga algunes de les PERSONES  que ja formaven part d'aquest blog, (i elles sense saber-ho).

Aquest curt dura 20 minuts. El vaig descobrir un dia per casualitat, i ahir, vaig tornar-lo a trobar. És molt emotiu, però crec, que si us enganxa en un d'aquells dies en el que es té baixa la moral, te la remunta de cop.

 

 

(happy day!)

 

 

 

Flowerbomb

Me he dado cuenta de que siempre que añado un nuevo post, lo hago recordando cualquier cosa que me ha gustado (una película, una canción, un plato...), pero el algo, nunca es olfativo, (al fin y al cabo, al ser un blog una presentación interactiva, puede que este sentido sea el que menos se me ocurra).



  

Sin embargo, resistiendo a relegar ningún sentido a segundo plano en este blog, dedico esta entrada a uno de mis perfumes favoritos: el floral Flowerbomb, a quien le soy fiel desde hace cuatro o cinco años, (y es que aunque siempre me costó encontrar para mí un perfume, lo que tuve fué un flechazo...

 

 

y no precisamente a primeva vista)

   

  

 

 

♫ ♪♪ ♫♫

RecordanDO  las viejas películas de Hitchcock, con la entrREtenida y rítMIca Grand Piano, la película que inauguró el último Festival FAntàstic de Sitges.

 

 

                                (foto de e.cartelera)

 

 

 

L'Atlàntida

 

Sempre ve de gust passejar per Vic, i si l'ocasió ve acompanyada amb una tarda al teatre, és perfecte.

 

 

http://latlantidavic.cat/

 

L'Atlàntida va ser inaugurat fa poquets anys. Té semblances amb el Kursaal però és més gran, (també hi ha una escola de música).

 

 

 

XIV Fira de la castanya

 

Com ja és tradició a casa, cada any ens traiem les entrades per anar a veure l'espectacle que la UBIC (unió de botiguers i comerciants de Navarcles), organitza durant el mes d'octubre. Es tracta d'una representació musical senzilla però ben treballada, escenificada pels mateixos botiguers, i feta amb tantes ganes que el resultat final són gairebé dues hores d'entreteniment i bon rotllo, (que fa falta!).

 

 

 

(el preu de l'entrada són 10euros, i es poden comprar anticipadament o a taquilla)

 

http://www.lacreueta.cat/teatre/index

 

 

 

Verema 2013

Temps de recollida de raïm, i temps de verema a la Urpina. Resum d'un cap de setmana al vi, organitzat per el centre a on treballo:
 

 

nit de divendres al Nocturnavinum

 

(+ Jos Racero)

 

 

matí de verema a la Urpina

 

Tarda de cata al Café Canonge

 

 

(y por supuesto, nada mejor para quemar todo el vino de viernes y sabado, que una petita caminadeta a Castellnou de Bages, a las 8:00 AM de domingo).

 

 

 

 

Carretera... i ganes

Fa uns dies TV3 va passar Món petit, un interessant i premiat documental sobre el llarg viatge que el noi de Barcelona, Albert Casals, va recórrer fins arribar al punt més llunyà de casa seva, a Nova Zelanda.

 

A l'Albert l'havia vist altres vegades; va en cadira de rodes arrel d'una leucèmia que va patir de petit, i donada la seva gran afició per viatjar (i de la manera amb que ho fa, que és sense un duro i a l'aventura), que l'han entrevistat en diverses ocasions.

 

 

Fins ara, la idea que m'havia fet de l'Albert és que era un adolescent poc assenyat i extremadament rialler. Després de veure el documental (i ben bé que ho vaig fer per casualitat), me n'he adonat que l'Albert és d'aquells afortunats que tenen el do de ser feliços, adaptant-se a quina sigui la seva situació. És especial.

 

 

 

A veure si us animeu a veure Mon petit i pensem igual. Val la pena.

 

 

 

BSO

Bribon & CIA

Últim cap de setmana per acabar les vacances, i últimes hores per aprofitar. Una bona manera de fer-ho ha estat passar per la Sarsuela:

 

   

Resumint: divertida, àcida (la family, que els hi ha posat fàcil), i mooolt entretinguda. Ah! mira que els actors són bons, però el rei i l'infanta Elena, estan que se salen!