∞ Tattoonie ∞

Tinta infinita (que ara ja no ho és tant amb els avenços del làser), per decorar el cos d'una amiga:

 

 

Hi havia una mica d'intranquil·litat abans de la primera punxida (era el primer), i estàvem a l'expectativa per veure quina cara hi posaria però, la veritat, és que no va haver-hi ni aixs!, ni aferratges excessius a la llitera, (les converses amb l'artistàs del Joan Rubia  també la van ajudar a despistar-se, crec).

 

 

 

T'atreveixes? 

 

 

 

ALTAÏR

Aquesta setmana, vaig acostar-me a Barcelona amb una companya a recollir un encàrrec a  Altaïr, una llibreria de la ciutat especialitzada en viatges. Era la primera vegada que hi entrava així que, mentre a ella l'atenien, vaig aprofitar per recórrer la botiga i perdre'm entre guies, llibres i mapes.
 

 

 

Pels qui encara no tingueu el gust de conèixer-la, us animo a entrar-hi, (segurament perquè descobrireu que a part de la imaginació, hi ha un altre mètode lowcost que et permet viatjar a qualsevol racó del món: les prestatgeries d'Altaïr).
 

 

 

 

Suso y Yuso

 

Aprovechando hasta la última gota de nuestra visita riojana, para acercarnos hasta San Millan de la Cogolla:

 



 

Monasterio de Yuso

 

 

La entrada a Yuso es guiada y puede hacerse sin reserva. Dónde sí es necesaria, es para subir a Suso, que es muy pequeñito. Yo recomendaria llamar antes, (y subir o bajar dando un paseo pues uno del otro estan muy cerca... a km. y medio más o menos).

 

 

 

Suso

 

 

Y hasta aquí nuestra pequeña escapada. Para quien se anime: lo ideal, creo, seria tomar nota de los lugares imprescindibles a visitar (y hacer reserva en alguna(s) bodegas), coger el coche, e ir parando en los bonitos pueblos que se encuentran al paso.

 

The end 

(Fin de semana en la Rioja)

 



 



P.d.: otra de las muchas visitas que pueden hacerse, es a Villabuena de Alava y encontrar el original Hotel Viura.

 

 

 



Con la maleta...

hacia La Rioja, un lugar dónde es imposible no dejar de sorprenderse con sus bodegas, los pequeños pueblos y el paisaje.

 



    "Viajeros"  ( Koko Rico)

Logroño

Esta ciudad, creo que tiene todo lo necesario para hacerla bonita: zonas verdes y bellos edificios, amplias calles, un gran río que la cruza...

 

...y una pizca de modernidad:

(estacion de tren de alta velocidad)

Logroño es una capital pequeña; si se está de paso, en un día puede verse tranquilamente, (aunque mejor dedicarle dos...), y creo que no hace falta organizarse demasiado para descubrir sus puntos de interés, (a medida que pasees por sus céntricas calles, los irás encontrando).

http://www.lariojaturismo.com/logrono/ 

P.d.: imprescindible tapear por las calles Laurel y San Juan.

Entre copas

 

En tierra de viñedos, la visita a una bodega es obligada, (y verdaderamente, las hay para todos los gustos):

 

 Darien (Logroño)

 

 Baigorri  (Samaniego)

 

 

  

                                Ysios  (Laguardia)

 

 

 

Practicamente en todas se necesita reserva previa aunque, si la visita se hace entre semana (no en temporada alta), si llamas un poco antes, probablemente será suficiente.

 

 

Marqués de Riscal (Elciego)

 

 

 

 

La verdad es que hay tantas bodegas y cosas por ver en La Rioja, que es imposible aburrirse. Los tres días que hemos estado allí no se han hecho cortos, sino cortíssssimos, (además, la lluvia nos acompañó una vez más). No teníamos tiempo para más,

 

(pero sí la excusa para volver).

 

 

 

 

Aterriza como puedas

"Un avió aterra d'emergència perquè una passatgera no deixava de cantar

a Whitney Houston"

 

 

 

 

 

CASAL ROJAS

Sopant ahir vespre a casa ma meva mare, ens explicava que estava sorpresa per un lloc que havia trobat unes hores abans, (i ben bé per casualitat). Després d'investigar una mica, va llegir que el lloc en qüestió, era propietat de Josep Rojas, un empresari del Bages que després de retirar-se, havia volgut donar suport a artístes de la Comarca i va fer-ho així:

L'indret en qüestió es troba en una carretera que va de Mafrica (a St. Joan de Vilatorrada), cap a Callús, (s'ha de fer el trencall com si entréssim a l'escorxador).

(iepsss! ja ja ja...)

Sembla mentida però sempre t'acaba sorprenent algún racó que fins ara havia passat inadvertit.

  

Per un dolç St. Jordi

Quan dies enrere entrava a comprar aquest llibre amb intenció de regalar-lo a una amiga, en realitat ho feia pensant que en comprava un altre: "El arte de amargarse la vida".

 

A la botiga no me'l van embolicar, així que abans de fer-ho jo, no vaig poder-me'n estar i vaig començar a fer-li una ullada, (y fué cuando: "mecachis!", el títol d'aquest portava un NO);

 

I ha estat que sense voler-ho, he descobert un llibre que està molt bé: positiu i realista. Tant és així que me l'han acabat regalant a mi, (buenu... el vaig demanar, més aviat).

 

Aquest any, doncs, toca llibre;

 

 

I pastís!!!

 

 

 

 

El fotògraf

Oriol Segon és un talentós fotògraf manresà a qui he conegut arrel d'un curs que imparteix aquí, prop de casa. Han estat tres mesos, fent una ullada a la història de la fotografia, sortint a practicar algun matí i on l'Oriol, ha intentat sobretot, familiaritzar-nos amb la càmera, (per mi, la part més feixuga del curs però que ell ha explicat més que notablement!).
 



Ara, just quan el curs va tocant al seu fi, he volgut tafanejar una mica dins la seva pàgina web; Si us agrada o interessa la fotografia, us agradarà, (val molt la pena):

OriolSegonTorra