Quan dies enrere entrava a comprar aquest llibre amb intenció de regalar-lo a una amiga, en realitat ho feia pensant que en comprava un altre: "El arte de amargarse la vida".
A la botiga no me'l van embolicar, així que abans de fer-ho jo, no vaig poder-me'n estar i vaig començar a fer-li una ullada, (y fué cuando: "mecachis!", el títol d'aquest portava un NO);
I ha estat que sense voler-ho, he descobert un llibre que està molt bé: positiu i realista. Tant és així que me l'han acabat regalant a mi, (buenu... el vaig demanar, més aviat).
Aquest any, doncs, toca llibre;
I pastís!!!
Ha estat tot un plaer!
ResponderEliminarElena
Que bien Susana !!!!! Yo cada año tengo el mismo mosqueo. Porque la tradición manda una rosa a la mujer un libro al hombre siempre tiene que ser así? Ya me gusta que me regalen una rosa pero ya se que me la van a regalar. Ni mi hijo ni mi marido saben que libro les voy a regalar yo:( Para ellos si que es una sorpresa.
ResponderEliminar